Parlem dels Ports de Besseit i del Faig pare i el Pi Gros del Retaule

Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.

És una vasta zona molt muntanyosa que abasta més de vuit-cents quilòmetres quadrats. El relleu és calcari, extremadament complexe amb múltiples serres, pics, escarps, cingles, valls profundes i formacions rocalloses crues. La serra de l'Espina és un contrafort dels Ports en direcció nord-est que forma l'enllaç amb la Serralada Prelitoral Catalana.

Aquest massís es troba a cavall de Catalunya, Aragó i el País Valencià. Al Tossal del Rei, hi ha un túmul de pedres que simbolitza el tradicional punt de trobada dels tres antics regnes de la Corona Catalanoaragonesa.^[2]

La màxima altitud dels Ports és el Mont Caro de 1447 metres que és alhora la màxima cota de la província de Tarragona.

Al massís dels Ports hi han espècies animals com la cabra hispànica, teixó, gat mesquer, i diverses aus rapinyaires com el voltor comú.

Entre les comunitats vegetals de caràcter endèmic cal mencionar el pi roig, faig, roure i carrasca.

Als contraforts muntanyencs dels Ports de Beseit s'hi elabora el brull, un producte làctic fet amb el xerigot de la llet. ^[3] La zona de la Tinença de Benifassà és coneguda per la producció artesanal de mel.

• La part catalana del massís fou protegida pel Decret 160/2001 de 12 de juny de la Generalitat de Catalunya (DOGC número 3414 de 21/06/2001) mitjançant el qual es declarava la creació del Parc Natural dels Ports i de la reserva natural parcial de les fagedes dels Ports. El parc natural català té una superfície de 35.110 ha (unes 16.000 són de la Reserva Nacional de Caça) repartides entre el termes municipals de Tortosa, Roquetes (seu administrativa del parc natural i de la reserva de caça), Alfara de Carles i Paüls a la comarca del Baix Ebre; de Prat de Comte, Arnes i Horta de Sant Joan a la comarca de la Terra Alta i de Mas de Barberans i de la Sénia a la comarca del Montsià. És un dels parcs natural més grans de Catalunya i, amb el parc del Delta de l'Ebre, el segon amb que compten les Terres de l'Ebre.

• La part valenciana del parc, amb unes 5000 ha protegides, rep el nom de parc natural de la Tinença de Benifassà, declarat pel Decret 70/2006 de 19 de maig de la Generalitat Valenciana. S'extèn per les poblacions de la Pobla de Benifassà, Coratxà, el Boixar, Fredes, el Ballestar, Bel (Rossell), Vallibona i Castell de Cabres.

El Faig Gros o pare del Retaule el trobem a les Vallcaneres, a 1080 m. d'altitud, en un fosc barranc del terme municipal de la Sénia. És un arbre de conte de fades: de 25 m. d'alt, ple de bonys i ulls. Es troba a peu de la pista forestal que puja de la Font del Retaule cap a la Portella de Calça. L'indret, amb altres arbres de faig, teixos, grèvo
Va ser declarat arbre monumental per l'ordre del DARP de 3 de desembre de 1992 (DOGC 1687 de 28/12/92).

ls i moixeres ens porten una visió dels boscos boreals i un naturalista, caigut del cel en aquest lloc, mai no pensaria que és a Tarragona. És un dels molts racons meravellosos i desconeguts que ens ofereixen els Ports. Se li calculen 250 anys apropant-se a la seva longevitat, que és d'uns 300 anys. De totes maneres, el canó principal que ha sortit de rebrot a uns 5 m. té una gran vitalitat.

El pi gros de les Vallcaneres o pi del Retaule és un arbre majestuós, la pinassa més grossa de Catalunya i, possiblement, de l'Estat. Situat al terme municipal de la Sénia té 4,60 m. de volt de canó, un diàmetre d'1,78 de mitjana i 33 m. d'alçària.
Es troba pujant per la pista forestal del barranc de la Fou cap a les Vallcaneres, i ramal cap al Coll d'Assúcar, a uns 10 minuts caminant per una sendera que surt de la Font del Retaule, al mig d'una obaga meravellosa. És un arbre majestuós, amb un canó molt recte i net. Se li calcula una edat de més de 700 anys (que correspondria al temps de Jaume I, de Ramon Llull o del començament de les obres de la catedral de Barcelona). Es diu que l'arbre feia de fita entre finques i per aquest motiu ha estat sempre respectat.
L'arbre va ser declarat monumental per l'ordre del DARP de 3 de desembre de 1992 (DOGC 1.687 de 28/12/92).